Col·lecció de novel·la policíaca, d'Edicions 62, la primera publicada en català. Dirigida per Manuel de Pedrolo, aparegué regularment del 1963 al 1969 i, després de la publicació d'una setantena de títols fou tancada l'any següent. El 1981 hom publicà una selecció de la col·lecció. El 1985, amb la incorporació de Xavier Coma com a director, fou rellançada amb el nom de Seleccions de la Cua de Palla i s'hi publicaren més de cent cinquanta títols, amb una especial preferència per la novel·la negra nord-americana. El 1996 els nous títols passaren a publicar-se a la col·lecció El Cangur fins el 1998, que tancà. El 2006 hom rellançà la col·lecció amb el nom de La Nova Cua de Palla. Ha traduït al català els escriptors més importants del gènere (S. Japrisot, G. Simenon, D. Hammett, R. Chandler, M. Miller, J.H. Chase, J. Le Carré, Ch. Himes, etc.).

l'Enciclopèdia



7 de nov. 2013

La Cua de Palla

Biblioblog, 7 de novembre de 2013


Segur tots els aficionats al gènere negre recordem La Cua de Palla, la col·lecció de novel·la negra més important de Catalunya. Doncs ara la podeu retrobar a la Biblioteca Joan Oliva.
La cua de palla a la BibliotecaL’any 1963, Edicions 62 va treure al mercat la primera col·lecció en català de llibres de lladres i serenos, dirigida per Manuel de Pedrolo.
Els objectius eren clars: facilitar als lectors catalans literatura que només havien llegit en castellà; publicar autors nord-americans i europeus que no havien estat traduïts al català i ampliar la lectura en català.
El primer volum conté un pròleg que és una declaració de principis i d’intencions. No va signat, però l’estil és tan pedrolià que no hi ha dubte de la seva autoria:
“Una novella col·lecció, la primera del seu gènere en llengua catalana, comença la seva esperançada trajectòria. Se’n diu La Cua de Palla, nom que ens ha semblat escaient perquè tots els criminals la hi tenen; sempre acaben per cremar-los-la. De vegades costa una mica, però això és convenient, si més no, entre les cobertes d’un llibre, car altrament no hi hauria història”.
El nom, triat pel mateix Pedrolo, prové de la dita popular “tenir la cua de palla”, que en algunes contrades es completa amb aquesta altra: “Qui té la cua de palla, aviat se l’encén”, fent referència a qui és “fàcilment irritable o se sent fàcilment al·ludit”.
Suposadament, la dita té l’origen en uns versos del trobador Arnau d’Erill (segle XV): “Tu vas fugent, no ausas fer batalla: por has de foch, la coa tens de palla”.
Durant la seva primera etapa es van publicar 71 títols, amb la coberta dissenyada per Jordi Fornas, que va explicar: “El groc i el negre els vaig triar perquè són dos colors que fan un contrast molt violent, que es veuen molt, perquè una coberta no deixa de ser un disseny publicitari, ha de cridar l’atenció i fer vendre el llibre”.
També va crear un logotip rodó, amb una cua de palla a mig fer, que té, una gran semblança amb el símbol de la pau segons expliquen Jordi Canal i Àlex Martín Escribà, en el seu llibre La Cua de palla: retrat en groc i negre, una obra imprescindible per entendre la història de la col·lecció que encara viu en el nostre imaginari.
No us el perdeu, ni tampoc els títols de la col·lecció que podeu agafar en préstec a la Biblioteca.
Biblioteca Joan Oliva i Milà.