Col·lecció de novel·la policíaca, d'Edicions 62, la primera publicada en català. Dirigida per Manuel de Pedrolo, aparegué regularment del 1963 al 1969 i, després de la publicació d'una setantena de títols fou tancada l'any següent. El 1981 hom publicà una selecció de la col·lecció. El 1985, amb la incorporació de Xavier Coma com a director, fou rellançada amb el nom de Seleccions de la Cua de Palla i s'hi publicaren més de cent cinquanta títols, amb una especial preferència per la novel·la negra nord-americana. El 1996 els nous títols passaren a publicar-se a la col·lecció El Cangur fins el 1998, que tancà. El 2006 hom rellançà la col·lecció amb el nom de La Nova Cua de Palla. Ha traduït al català els escriptors més importants del gènere (S. Japrisot, G. Simenon, D. Hammett, R. Chandler, M. Miller, J.H. Chase, J. Le Carré, Ch. Himes, etc.).

l'Enciclopèdia



31 de des. 2014

Disseny Gràfic. Jordi Fornas i la Cua de Palla

Roser Domínguez, Metrópolis, 2014

Pintor, fotògraf i dissenyador gràfic, Jordi Fornas i Martínez (1927-2011) serà sempre recordat per les cobertes d'aquella mítica col·lecció, d'Edicions 62, que fou "la cua de palla". En el seu disseny creava un joc visual d'estil gairebé pop, on estrips de fotografies cremades en blanc i negre, ambientades en una època diferent a la de la novel·la, i tenyides d'un groc més espès que la sang, constituïen el fons perfecte per una tipografia senzilla i gruixuda, en negre i en minúscula.

Els colors eren un homenatge a les sèries de novel·la negra publicades a Europa: I libri gialli de Mondadori (1929) a Itàlia i la Série Noire de Gallimard, a França (dirigida per Marcel Duhamel des de 1945 i fins a la seva mort al 1977). 

El logotip, una cua de palla a mig fer.

El resultat, quelcom modern i representatiu d'una nova industria cultural catalana que emergia amb connotacions de protesta i reivindicació nacional. Són els anys de la "gauche divine" a Barcelona, del naixament de noves editorials (Edicions 62 al 1962 i Barral, Tusquets iAnagrama al 1969) i dels segells discogràfics de "la nova cançó" (apareguda a finals dels cinquanta) Edigsa (1961-1983) i Concèntric (1965-1978).



"Una novella col·lecció, la primera del seu gènere en llengua catalana, comença la seva esperançada trajectòria. Se’n diu La Cua de Palla, nom que ens ha semblat escaient perquè tots els criminals la hi tenen; sempre acaben per cremar-los-la. De vegades costa una mica, però això és convenient, si més no, entre les cobertes d’un llibre, car altrament no hi hauria història." 


"El groc i el negre els vaig triar perquè són dos colors que fan un contrast molt violent, que es veuen molt, perquè una coberta no deixa de ser un disseny publicitari, ha de cridar l'atenció i fer vendre el llibre"
_ Jordi Fornas



"Ara ja és generalment reconegut que la novel·la que anomenem de "lladres i serenos" no és un subproducte literari, sinó una modalitat que les històries de la literatura no poden passar per alt, com avui s'ocupen ben seriosament dels llibres de cavalleries que la narració detectivesca ha vingut a substituir".


La història de la col·lecció comprèn dues etapes importants: la de la seva creació (1963-1970), amb Manuel de Pedrolo (1918-1990) al capdavant, i la de la seva recuperació i més èxit (1981-1996), amb Javier Coma en la direcció a partir de 1985.

Per Pedrolo l'important era crear un català viu i proper, que arribés al gran públic i contribuís a la normalització lingüística. Autors de les lletres catalanes com Ramon Folch i Camarasa, Maria Aurèlia Capmany, Joan Oliver, Ramon Tasis, Joaquim Carbó o el mateix Pedrolo traduïren les obres de Sébastien Japrisot, Ira Levin, Ross Macdonald, Patricia Highsmith, Dashiell Hammett, John LeCarré, Raymond Chandler o el preferit, Georges Simenon. Tanmateix, els problemes amb la censura i dins de la mateixa editorial, la manca de tradició en el genère i l'escàs hàbit de lectura en català contribuïren al tancament de la publicació després de  71 títols (dos dels quals escrits pel mateix Pedrolo: Joc Brut, 1965 i Mossegar-se la cua, 1968 ).

Quan Javier Coma es fa càrrec de la col·leció, al 1985, la conjuntura cultural i política del pais és molt diferent.
Editorials com Alianza, a finals dels seixanta, i Bruguera, a mitjans dels setanta, havien creat les seves col·leccions de novel·la negra en castellà; Jaume Fuster publicava, al 1972, De mica en mica s'omple la pica i Vázquez Montalban, Tatuaje al 1974; amb la mort de Franco al 1975 acabaven trenta-sis anys de dictadura i l'11 de setembre de 1983 Televisió de Catalunya (TV3) feia la seva primera emissió.
Per Javier Coma, la prioritat era molt clara, publicar autors nord-americans de l'època clàssica. En total van ser 164 títols (115 sota la direcció de Coma) alguns rescatats de la col·lecció original i molts que no s'havien traduït abans, ni en català ni en castellà. També es publicaren tres assajos escrits pel mateix Coma: Diccionari de la novel·la negra nord-americana, Diccionari del cinema negre i Temes i autors de la novel·la negra: de la Série Noire a la Cua de Palla.
Entre 1996 i 2009, es succeïren diversos intents de reedició de la col·lecció, que no van ser gaire afortunats:
El Cangur-Cua de Palla (1996-1997) | La nova Cua de Palla (2006) | labutxaca-la Cua de Palla (2009).

ENLLAÇOS


ENTRADES RELACIONADES









Publicat per Biblioteca La Bòbila a 17:40